En la mateixa època als Estats Units es comença a desenvolupar la indústria cinematogràfica ràpidament i sorgeixen creadors que otorguen més expressivitat al cinema fent ús del muntatge, plans més curts (primer pla, pla americà) i moviments de càmera. El públic comença a submergir-se en un nou llenguatge, a relacionar situacions. A partir d’aleshores el cinema es configura com l’espectacle amb més capacitat per mobilitzar emocions i per seduir milions d’espectadors arreu del món. El llenguatge de les imatges es converteix en mitjà de comunicació de masses.
En 1914 Ricciotto Canudo qualificà el cinema de setè art i el va definir com “l’art plàstica en moviment que és el compendi de totes les arts”.
Els dos grans creadors d'aquesta època són Edwin S. Porter i David W. Griffith.
Assalt i robatori d'un tren (The great train robbery). Edwin S. Porter (1903)
El naixement d'una nació (Birth of a nation). David W. Griffith (1915)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada