El cantant de jazz (1927) d’Alan Crossland, es considera la primera pel•lícula sonora de la història. L’impacte del film va fer aturar, pràcticament, tots els projectes de cinema mut. Al 1930 el cinema sonor era ja un fet i el mut esdevenia història. Una gran crisi va planejar sobre les figures del moment, i alguns no van superar-la per la veu o per criteris estètics com es pot veure a Cantant sota la pluja (1952). Altres autors, com Chaplin, van continuar fent cinema mut i, més tard, es van passar al sonor amb èxit.
El cinema sonor va fer el muntatge de les pel•lícules més complex, es van canviar els guions, en afegir-s’hi la música i els sons. Es van afegir més bandes: Imatge + diàlegs + música + efectes sonors.
El cantant de jazz. (The jazz singer) 1927
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
esta molt chulu:D
ResponElimina